REIXA

Garzón tasta ara la seva medecina

2012-02-11T00:52:00.000+01:00

Vam conèixer el jutge Garzón el juliol del 1992, just abans dels Jocs Olímpics de Barcelona. Érem una trentena de persones vinculades a organitzacions independentistes. Ens van portar davant seu després d'haver passat cinc dies incomunicats a la Direcció General de la Guàrdia Civil, on vam ser objecte de múltiples tortures i maltractaments. Malgrat les lesions visibles que molts de nosaltres teníem i la nostra denúncia durant la declaració, aquest jutge no es va immutar i va continuar instruint com si allò no tingués res a veure amb ell.

Van haver de passar dotze anys perquè el Tribunal Internacional d'Estrasburg condemnés l'estat espanyol per no haver investigat les denúncies de tortura, malgrat que hi havia prou indicis per a fer-ho. El primer jutge que va desestimar les denúncies va ser el jutge Garzón. Ell va prevaricar quan va instruir causes amb declaracions obtingudes sota tortura.

Paradoxalment, ara el jutge tasta una mica la seva medecina --i no és pas cap frase feta. El jutge Garzón va ser magistrat d'un tribunal especial, hereu del franquisme, i encara no ha estat jutjat per la seva responsabilitat en el centenar llarg de denúncies per tortura de persones detingudes per ordre seva durant la seva carrera en aquell tribunal hereu del TOP. Des de l’Audiència Nacional aplicava lleis especials denunciades per totes les organitzacions de defensa dels drets humans, com ara les lleis d’incomunicació policíaca, que facilita la pràctica de la tortura.

D’una altra banda, no podem deixar d'esmentar la causa de fons que expliquen la persistència del franquisme en els tribunals i en les lleis --com ara la constitució del 78-- que fan possible aquesta contradicció en l’actual sistema judicial: el pacte polític de 'la transició' amb el franquisme, pacte, subratllem-ho, que, lluny d'haver estat revisat durant aquests decennis en una direcció democratitzadora, tendeix a posicions antidemocràtiques en aspectes essencials.

L’assumpció d’algunes posicions franquistes per algunes forces dites democràtiques, com ara la impunitat de la repressió franquista i la prohibició del dret democràtic d’autodeterminació de catalans i bascos, solament ha causat sofriment i frustració en molts sectors de la població.

Nosaltres donem ple suport als familiars que demanen que els repressors franquistes siguin jutjats, però no podem fer abstracció de la repressió que sofrim avui com a ciutadans i com a poble. Garzón ara és víctima de la maquinària jurídica de la qual formava part, però en molts aspectes continua adherit a aquella maquinària judicial i repressora pactada amb el franquisme, i constantment reforçada pel PSOE i el PP.

Ramon Piqué
Marcel Dalmau
Associació Memòria Contra la Tortura (www.proutortura.net)

Un dels detinguts a la vaga del 29-S del 2010 és jutjat per 3 delictes

2012-02-11T00:18:00.001+01:00

César Zúñiga va ser detingut el 29 de setembre de 2010 a Barcelona, en el marc de la vaga general convocada aquell dia a tot l'Estat. El passat dijous 9 de febrer Zúñiga va ser jutjat a la Ciutat de la Justicia, acusat d'haver còmes delictes de desordres públic, atemptat a l'autoritat i danys en le mobiliari urbà.

Al judici, que va durar gairebé tres hores, hi van declarar quatre mossos d'esquadra que, suposadament, van veure Zúñiga llançant tot tipus d'objectes, entre quals una pedra que hauria lesionat un policia. Quatre testimonis, citats a declarar a petició de la defensa, van assegurar que el noi anava amb la seva bicicleta cap a la feina, i que en cap moment va llançar pedres o cremar contenidors. L'advocat de la defensa va destacar també les incongruències en que van caure els mossos, a l'hora de definir el lloc i l'hora on es van produir els fets, però també a l'hora de relatar els fets. Segons fonts de la defensa, els mossos van intentar responsabilitzar-lo dels llançaments de pedres contra furgons policials que es van produir la tarda del 29 setembre al Passeig de Gràcia, tot i que quan es van produir aquests fets ell ja feia 3 hores que es trobava a comissaria.

L'acusació -integrada per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de la ciutat- es creu les declaracions dels mossos i responsabilitzen César Zúñiga dels fets del 29-S per formar part del grup de persones que van cremar contenidors i van llançar objectes a la policia.

L'acusat va estar acompanyat per diverses persones, amics i companys d'universitat, que, en concloure el judici, van expressar la seva incredulitat pel que consideren "un muntatge policial".

La jutge encarregada del cas pot emetre el veredicte sobre aquest judici, a partir d'avui mateix.

Font: Setmanari Directa

Morts sota custòdia l'any 2012 a Catalunya

2012-02-03T07:38:00.000+01:00

1 de gener.- S.I.C. de 34 anys, va morir en la UCI de l'Hospital de Manresa, on havia ingressat després de ser detingut per agents dels Mossos d'Esquadra el 30 de desembre anterior. La família del mort ha denunciat que S.I va ser agredit pels agents. Aquests i per boca del Conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, van negar aquesta agressió.

6 de gener.- Un jove guinea de 21 anys, va morir quan estava ingressat en el Centre d'Internament d'Estrangers de Zona Franca, Barcelona, a l'espera de la seva expulsió.

22 de gener.- J.T.P. de 40 anys d'edat, va morir en precipitar-se al buit, des d'un tercer pis, quan estava detingut i custodiat per agents dels Mossos dÉsquadra a Santa Coloma de Queralt (Tarragona).

26 de gener.- A.R.L. ciutadà nord-americà, de 41 anys, va aparèixer en una cel·la de la Presó Modelo de Barcelona. Havia estat detingut dos dies abans i es trobava pendent de ser extraditat a EUA

Font: www.nodo50.org/tortura/spip/

Solidaritat amb el company Martin de CNT-Catalunya

2012-01-30T05:29:00.000+01:00

El company Martín del sindicat de la CNT Catalunya (Joaquín Costa), va tenir un judici el dia 30-11-2011 per denúncia dels mossos.

La denúncia es remunta als fets ocorreguts en la manifestació del 17-11-2007, ni més ni menys que quatre anys. En ella se li acusava d'haver agredit a sis mossos, una mica insòlit, ni que fos Supermán.

Les noves tàctiques terroristes de massacrar-nos passa per l'asfíxia econòmica, aquestes són les noves directrius que porten a terme els jutges de connivència amb la policia i tot l'aparell repressiu de l'Estat.

Com les presons estan masificades i en lloc de reportar-los benefici els produïx ingents despeses en els comptes dels pressupostos, doncs el que fan és fregir-nos a multes a tot aquell que es mogui i els planti cara. Així aconsegueixen que la major part de l'esforç de tots els que lluitem, sigui per a recaptar fons en una espiral sense fi que ofega gran part de les energies del sector combatiu de la societat.

Aquí tenim el cas del company Martín que ha estat condemnat per atemptat als agents de l'autoritat i sis faltes de lesions.

La sentència final dicta 1 any i 10 mesos de presó (pel que no entra al "talego") i després ve un rosari de sancions econòmiques, entre penes multa, responsabilitat civil per lesions (tots els mossos al·legaven una esgarrinxada al ditet) i curiosament el mateix període de temps per a guarir-se.

El total de la repressió econòmica aplicada al nostre company puja a 5.300 euros. Per això demanem la solidaritat de tots els companys-as llibertaris, així com de tots els lluitadors dels moviments socials i col·lectius antirrepresius, no en va tots ells saben prefectament de què parlem per sofrir la repressió diària de l'Estat policial en les nostres pròpies carns.

Adjuntem un nombre de compte per a qui no tingui la possibilitat d'acostar-se pel nostre local de Joaquín Costa, 34. El compte és de La Caixa, altre dels grans culpables de la massacre que està patint la classe obrera i la societat en general.

2100 – 1029 – 39 – 0100439528, us demanem que en l'ingrés poseu com a concepte "SOLIDARITAT AMB EL COMPANY MARTIN"

CNT CATALUNYA (cnt.catalunya (at) hotmail.com)

Campanya "Prou Manipulació , aposta per la Contrainformació"

2012-01-27T20:05:00.000+01:00

PROU MANIPULACIÓ, APOSTA PER LA CONTRAINFORMACIÓ!

Estem fartes de veure com els mitjans d'informació ens enganyen, manipulen la realitat o la censuren directament. Això és degut a que són l'altaveu del poder econòmic i polític. Tots els mitjans de comunicació oficials estan relacionats d'una manera o altra amb les diverses faccions de la burgesia capitalista (banquers, entitats financeres, grans empreses i multinacionals,...) i aquests, com tots sabem, són els que marquen les regles del joc als partits polítics i als governs alhora de controlar la societat. Per l'estat i el capitalisme és bàsic controlar la informació, i generar una opinió favorable que legitimi els seus interessos.“La ideologia dominant és la ideologia de la classe dominant en cada moment” (K. Marx – F. Engels) i, per tant, els mitjans de comunicació són mecanismes d'aquesta dominació, sent transmissor ideològics i de valors.

El moviments socials, així com les seves campanyes, accions, denúncies, agressions patides, no acostumen a tenir cabuda dins dels mass media, i quan aquests es fan ressò, acostumen a informar amb frivolitat sense aprofundir en les causes polítiques. S'entén perfectament que, si la misèria, pobresa, explotació, repressió,... que patim és degut al sistema capitalista i a tots els agents que el sustenten, el més normal és que aquests intentin silenciar, censurar, manipular, criminalitzar i desprestigiar a totes aquelles que gosin alçar la veu i lluitar per canviar la situació i acabar amb les injustícies.

Davant d'aquesta situació de control, manipulació i censura dels mitjans de comunicació creiem que hem d'apostar per la contrainformació. Hem de crear, participar, recolzar, defensar, utilitzar i difondre mitjans i canals d'informació que sorgeixin des de la base social i no imposats des de dalt. Uns mitjans que no estiguin controlats pel poder, on domini la horitzontalitat, l'accessibilitat, i la informació sigui generada pels propis actors sense intermediaris, i que serveixin com a eines de llibertat d'expressió per al poble i no com a empreses de la informació a qui suplicar perquè et publiquin una noticia o assisteixin a un acte o roda de premsa.

No cal que fem servir els mitjans oficials de (des)informació, per aquesta raó, es creen espais compartits i autogestionats de difusió, informació i solidaritat. Hi ha infinitat de projectes de contrainformació, comunicació alternativa, o com li vulguem dir, en diferents formats: diaris i revistes, ràdios lliures, televisió,... en els quals poder col·laborar o utilitzar per difondre la informació. També hi ha eines a internet com les pàgines web i els “blogs” o les xarxes socials que poden servir per difondre la informació que nosaltres generem.

Durant el mes de febrer farem una campanya, en la qual convidarem a diaris, ràdios, televisions, web's, també passarem documentals i pel·lícules, parlarem de xarxes socials, etc., amb la intenció de difondre la necessitat de denunciar i lluitar contra la censura i manipulació informativa i això només serà possible amb una aposta clara i directa per la contrainformació.

Acció Autònoma. Febrer 2012.

“Si no anem amb compte els mitjans de comunicació faran que acabem odiant als oprimits i estimant als opressors”Malcom X

Font: Indymedia Barcelona

Missatge urgent sobre la situació de Mumia Abu-Jamal

2012-01-24T17:14:00.000+01:00

Com la majoria de vostès ja saben, Mumia porta la presó 30 anys i va ser traslladat a Mahanoy a l'estat de Pennsilvània, fa més d'un mes, just després que el fiscal de Philadelphia, Seth Williams, va anunciar que la sentència de Mumia passava de condemna a mort a cadena perpètua sense llibertat condicional.

Des que va arribar a Mahanoy, Mumia ha estat en el forat (aïllament-"hole"), en situació vigilància administrativa, la incomunicació, a pesar que no hi ha cap raó vàlida perquè ell estigui al forat. Les condicions són tortuoses i molt pitjor que les condicions al corredor de la mort. Aquests confinaments han estat condemnats per les Nacions Unides. Des de que va arribar a Mahanoy, el Superintendent John Kerestes i el seu personal ho han intentat tot per mostrar el seu odi i racisme cap a Mumia.

Quan la gent va veure que Kerestes va dir que Mumia havia de tallar-se el pèl abans d'entrar en el règim general, ara ell està dient que Mumia ha de deixar que se li extregui sang, abans que pugui estar en règim general.

Direcció per a missatges de suport a Mumia:

Mumia Abu-Jamal
# AM 8335
SCI Mahanoy
301 Morea Road
Frackville, PA 17932 - USA

Garzón i la impunitat de la tortura

2012-01-20T16:15:00.000+01:00

"Si en un país normal i democràticament avançat Manuel Fraga no hagués mort en la més absoluta impunitat i hagués hagut de respondre dels seus crims, en el mateix país i en la mateixa democràcia, Baltasar Garzón hauria estat jutjat i condemnat per encobrir tortures". Marc Sallas, membre de la CUP.

Extret de Llibertat.cat

Setmana d´Accions Descentralitzades

2012-01-20T15:48:00.000+01:00

BUTLLETI Nº2 de la CAMPANYA CONTRA LES TORTURES I MALTRACTES A LA PRESÓ

Mort al llit inpunement un terrorista d'Estat

2012-01-17T07:54:00.000+01:00

Mor al llit, impunement, Manuel Fraga, icona del franquisme i responsable dels assassinats de Gasteiz

400 persones concentrades a Canaletes celebren amb cava la mort de Manuel Fraga

Concentració de suport amb els 3 de Niça

2012-01-12T20:32:00.000+01:00

L'Estat tempteja al Moviment de Resistència per mitjà dels presos polítics

2012-01-10T01:09:00.000+01:00

Extracte d'una carta de David Garaboa, pres polític del PCE(r), de Novembre del 2011

"En resum, els funcionaris es van interessar fonamentalment per saber si teníem previst algun moviment en la mateixa direcció que l'esquerra abertzale. I jo vaig insistir que si l'Estat vol parlar de debò amb nosaltres, hauran de reagrupar al conjunt del nostre Col·lectiu de presos en una única presó, com a condició prèvia i imprescindible perquè aquest diàleg pugui produir-se"

PRES.O.S. web del S.R.I.

La mort d'un noi per manca d'assistència mèdica origina la major protesta viscuda fins a dia d'avui al CIE de Zona Franca

2012-01-09T19:45:00.000+01:00

El govern va triar amb especial intencionalitat la ubicació del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona. Mai es va fer pública fins a la primavera de 2006, quan un activista de les campanyes contra l'existència d'aquests centres va descobrir en una de les milers de pàgines del BOE la publicació de la licitació d'obra per a la construcció d'aquesta presó per a persones migrants. La Zona Franca, i en especial el carrer E, és probablement el lloc de la ciutat de Barcelona més allunyat i inhòspit, ideal per a una instal·lació que no té vocació de donar-se a conèixer a l'opinió pública. Ahir, però, per primer cop en sis anys, una desena de càmeres de televisió van posar els seus focus sobre les reixes d'aquest recinte. La presència mediàtica va ser fruit de la convocatòria que diverses entitats i assemblees que lluiten contra els CIE havien fet mitjançant les xarxes socials 24 hores abans. S'hi van aplegar prop de 400 persones; amb diferència, la concentració més nombrosa davant d'un conglomerat de reixes, filferros, càmeres de videovigilància, galeries i sòtans que configuren aquest centre d'internament ple de cel·les on s'hi apleguen regularment més de 200 persones migrants a qui se'ls hi ha obert un procés d'expulsió.

La mort en estranyes circumstàncies d'un jove guineà

La mobilització fou desencadenada arran de la mort el 6 de gener –en estranyes circumstàncies– d'Idrissa Diallo, un jove de 21 anys provinent de Guinea-Conakry. El noi va arribar en patera a les costes andaluses i, després de passar pel centre d'internament de Melilla, va ser traslladat a Barcelona. Compartia cel·la des del 22 de desembre amb cinc persones més. Testimonis de diversos immigrants tancats encara al CIE asseguren que el jove va demanar assistència mèdica la tarda del 5 de gener, però que els agents de policia destinats a la seva galeria no van entendre res del que deia per manca d'intèrprets. Això, sumat al fet que al CIE no hi ha cap mena de personal sanitari durant les hores nocturnes, va fer que, hores més tard, quan els guardes es van adonar de les dificultats respiratòries del jove, haguessin d'avisar una ambulància. Davant la gravetat de la situació, una segona ambulància medicalitzada va ser alertada, però no va poder fer res per a reanimar-lo. Oficialment, la raó de la mort és una parada cardiorespiratòria, però la Delegació del Govern i la direcció del CIE no han aportat cap document que així ho demostri. Fonts oficials asseguren que el cadàver del guineà encara es troba a les dependències de l'Institut de Medicina Forense de la Ciutat de la Justícia, en espera que la jutgessa d'Instrucció núm. 5 de Barcelona –qui va supervisar l'aixecament del cadàver de la víctima– ho comuniqui a la família i n'ordeni, o no, la seva repatriació. La magistrada ja ha decidit, però, l'obertura de diligències d'investigació per aclarir el cas citant a declarar els testimonis de la mort del noi i els facultatius que el van atendre.

Petards, cassoles i megàfons

Tots els estris necessaris per a fer soroll van ser els instruments per a fer arribar la solidaritat de les manifestants a l'interior del CIE. Nombrosos petards i alguns coets van esclatar mentre la gent concentrada cridava a pocs metres del cordó de Mossos d'Esquadra que protegia la porta del complex. La pancarta principal es va ubicar a pocs centímetres de la cara de l'inspector de la policia catalana que acordonava la zona, evidenciant així la creixent indignació que la mort d'aquest noi ha provocat entre la gent que lluita contra aquestes instal·lacions que es deriven de l'aplicació de la Llei d'estrangeria. Durant més d'una hora van mantenir la protesta, mentre algunes de les persones concentrades picaven amb pedres a fanals, reixes i senyals de trànsit per tal d'amplificar el soroll. Una de les persones presents a la mobilització va apel·lar amb un megàfon directament els i les agents de policia: "què direu que feu quan arribeu a casa? li direu a les vostres famílies que us dediqueu a ser còmplices del manteniment d'aquests camps de concentració?". Només en aquell moment va semblar que alguns agents canviaven de gest, i van passar a mostrar una expressió facial de més seriositat en comptes de la indiferència mostrada fins aleshores. Per finalitzar l'acte es va fer lectura del comunicat, on també es feia referència a la mort d'un jove senegalés per un tret de bala al barri del Besós de Barcelona el passat dia 3 de gener, denunciant així la dualitat de "racisme cultural i institucional que hi ha a la nostra societat".

Font: Setmanari Directa

Carta Lucio García Blanco pres comunista del PCE(r)

2012-01-04T13:59:00.001+01:00

Presó de Topes, 25 Desembre de 2011

“Aupa a tots aquests amics solidaris! (…) Els últims enviaments vostres rebuts són: 30 novembre, 1 d'octubre i 29 setembre.

Des de fa un mes rebo el GARA pels companys bascos en aïllament.

Jo per aquests aires serrans charros, segueixo bé de salut i amb bon ànim. Fa uns mesos que em van treure d'aïllament i em van portar a un mòdul normal, encara que no em deixen baixar al pati als matins. Aquesta presó té una majoria de presos estrangers, així que m'estic fent internacionalista proletari i multi-culturalista. Ara estic més a prop de la família, que pot comunicar més regularment, i també amb amics (...)

El resultat sortit de la farsa electoral del 20 N, no augura una altra cosa que un major desenvolupament de la lluita social.

Però amb aquestes línies i la limitació del correu a dos per setmana, vull enviar-vos els meus més sincers desitjos per rebre el 2012 amb molta alegria i esperança, molta salut, i que ens porti molts canvis revolucionaris.

Una fortísima i afectuosa abraçada a tots/es.

¡Hai qu´armala!"

Lucio García Blanco
Prisión de C.P. Topas;
Ctra Xixón-Sevilla Km 313
37799 Topas, SALAMANCA

PRES.O.S. web del S.R.I.

«A les presons del nord d'Irlanda la situació és extrema»

2012-01-04T13:30:00.000+01:00

Roger Jorro, independentista català empresonat al nord d'Irlanda des de fa més d'un any

Roger Jorro està empresonat al nord d'Irlanda des de l’agost del 2010, condemnat per participar en els avalots que es produeixen cada vegada que les marxes orangistes desfilen per les ciutats nord-irlandeses. Des de l’aïllament penitenciari, Jorro escriu pel bloc "Locked up", on hi aboca reflexions crítiques i punyents sobre la realitat d'Irlanda, el Regne Unit, l’Europa Occidental i també els Països Catalans.

L'independentista parla per primer cop públicament del seu cas en una entrevista en exclusiva a Llibertat.cat.

Un detingut mor després que els Mossos el deixessin en coma induït

2012-01-04T13:27:00.003+01:00

Generalitat i Mossos defensen l'actuació policial però la família assegura que la víctima, de 34 anys, "no es va resistir en cap moment"

Aquest diumenge ha mort un home que estava en coma induït després que el detinguessin els Mossos d'Esquadra. La policia va detenir divendres passat Sergio E. C., de 34 anys i veí de Manresa, per un delicte d'atemptat de resistència greu contra els agents de l'autoritat.

Segons la versió policial, en el moment de la detenció la víctima va oferir resistència i fins i tot va arribar a agafar l'arma d'un dels agents. Un cop arrestat, el detingut i cinc policies van ser traslladats a l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Els agents van ser donats d'alta dissabte, però el detingut, que tenia problemes per respirar, va haver de romandre ingressat a la Unitat de Cures Intensives (UCI).

Els familiars ja han presentat una denúncia a la policia catalana al jutjat d'instrucció de Manresa per intent d'homicidi. I és que la versió de la companya del detingut és ben diferent. En declaracions a Catalunya Informació, ha assegurat que "ell no es va resistir en cap moment" i que eren 14 els mossos que van intentar detenir-lo.

El cas ha obligat el conseller d'Interior, Felip Puig, a comparèixer aquest diumenge per donar explicacions i ha atribuït l'aturada cardíaca del detingut a la seva actitud "agressiva" i al "sobreesforç" que va haver de fer en plantar cara als cinc agents que el van identificar aquest divendres. Sense "la resistència, l'agressió" i "l'intent d'apoderar-se de l'arma d'alguns dels agents, el detingut no hauria tingut cap "accident", ha asseverat. "L'excitació, la violència i la condició física va comportar que en un moment donat tingués una situació sobrevinguda com a conseqüència d'un sobreesforç", ha afirmat el conseller.

Puig ha blindat els Mossos de qualsevol responsabilitat i ha assegurat que l'actuació dels agents va ser "correcta" i que van actuar en "contenció i reducció".

Igualment, el director general dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, també ha defensat els Mossos però ha anat més enllà i ha assegurat que l'actuació policial va ser "impecable". Així, ha explicat en declaracions a l'ACN que espera que l'autòpsia del jove "tregui qualsevol ombra de dubte sobre una actuació policial que considerem que va ser impecable". "Va ser una actuació complicada. No es pot pensar que hi hagi hagut una mala praxis", ha assegurat Prat. Tot i això, la policia obrirà d'ofici una investigació interna.

Un fet similar al mes d'agost

El passat mes d'agost un altre jove va quedar en coma després de ser detingut, també, pels Mossos d'Esquadra. Llavors la policia va adduir que Mustapha es va intentar suïcidar amb els cordons de les sabates, però llavors col·lectius alternatius es preguntaven: "Com és possible que un detingut emmanillat, trobant-se sota custòdia policial i dins d'un hospital, es pugui intentar suïcidar sense que ningú ho vegi i intervingui?".

Font: Llibertat.cat

Belgica: SOLIDARITAT amb els 4 companys del Socors Roig

2012-01-02T00:00:00.000+01:00

El 5 de juny de 2009, després de la campanya de criminalització contra la solidaritat i diversos allanaments, van detenir a 4 companys del Socors Roig de Belgica (entre ells, l'ex-prés polític militant de les CCC, Bertrand Sassoye), amb l'acusació de "associació il·lícita". Després de diversos mesos de presó, els van posar en llibertat provisional.

Ara el Tribunal que els jutja ha informat que el 25 de gener de 2012 va a decidir si els quatre han de tornar a la presó o si tota acusació caduca i segueixen en llibertat.

El SR de Bèlgica convoca una manifestació solidària el dia anterior o sigui el 24 de gener, per demanar el "no luogo a procedere".

LLIBERTAT PELS COMPANYS!

NO A LA CRIMINALITZACIÓ!

Nadal repressiu a les presons

2012-01-01T21:04:00.000+01:00

A David Garaboa Bonillo, pres polític del PCE(r), aquest nadal, la direcció de la presó de Villena (Alacant) no li deixen decorar les seves cartes i postals amb estrelles rojas.

A Carmen Cayetano Navarro, presa política del PCE(r), aquest nadal, la direcció de la presó de Puerto Sta María III no li deixen escriure postals de més de 5 LÍNIES.

A Manolo Arango Riego, pres polític del PCE(r), aquest nadal, la direcció de la presó d'Aranjuez, li segueixen negant que les seves cartes les signi com a pres polític.

Aquesta mateixa mesura repressiva la han aplicat aquest nadal la direcció de la presó de Badajoz a Suso Cela Seoane, pres polític segrestat contra tot dret realment democràtic amb la LLEI PAROT.

A Ciete Calcerrada Fornieles, pres polític del SRI i a Carmen Muñoz Martínez, la presó de Còrdova no els ha lliurat les cartes, premsa, retalls... de solidaris des de fa tants mesos, que aquest nadal preguntava la família d'aquests revolucionaris presos a les persones solidàries si havia passat alguna cosa greu.

PRES.O.S. web del S.R.I.

ESCRIU ALS I LES PRESES POLÍTIQUES

2011-12-30T15:12:00.001+01:00

Trenquem els murs amb la nostra solidaritat!!!

…nosaltres, al carrer, com a persones lluitadores i en resistència contra l’estat capitalista opressor, no ens podem oblidar dels i les companyes que han estat empresonades per lluitar contra el mateix que nosaltres lluitem o perquè són víctimes del mateix estat opressor i de les seves lleis. Hem de mostrar tota la nostra solidaritat i trencar l’aïllament al qual les volen sotmetre, i una de les maneres més efectives i fàcils de fer és escrivint cartes. Ja que és la millor manera de que tinguin notícies i rebin ànims, ja que ho necessiten més que ningú…

-RESCAT:

Dolores López Resines

Maisom D’Arrêt de Rennes (femmes)

18 bis, Rue de Châtillon / BP 3107

F-35031 Rennes Cedex

Marina Bernado Bonada

Maison D’Arrêt De Fleury Merogis (femmes)

9, Avenue des Peupliers / 91700

Sainte Genevieve des Bois Cedex / Paris

Jordi Grau Año

Módulo 3 / Centro penitenciario Madrid IV

Apdo. Correos 195 Navalcarnero

28600 Madrid

+info:http://rescat.wordpress.com/

http://www.etxerat.info/

-Activista Català empresonat a Irlanda

Roger jorro i Costa

Magilligan Gaol

Point Road

Magillifan

Limavady BT 49 0 LR

Northern Ireland (UK)

+info:http://rjclockedup.blogspot.com/

-Presos del 4F:

Rodrigo Lanza Huidobro

Tapioles 29,

principal 2ª

08004 Barcelona

+info: http://4f.noblezabaturra.org/

+info:

PRES.O.S. web del S.R.I.

SOLIDARITAT ANTIREPRESSIVA DE TERRASSA

31 Desembre Marxes contra les presons

2011-12-30T14:53:00.000+01:00

MARXA DE TORXES de TERRASSA 2011

2011-12-25T03:50:00.003+01:00

Nou anys després, ens seguim trobant per Nadal ala Plaçadel Poble de Terrassa, davant l’Ajuntament, per a recordar que encara no hi som totes, que falten els i les preses polítiques catalanes. Terrassa no és l’únic municipi dels Països Catalans que surt al carrer per a recordar que tenim persones empresonades per qüestions polítiques, que són jutjades pels mateixos tribunals franquistes que fa més de trenta anys ja jutjaven i reprimien als nostres pares, mares, avis i àvies. Enguany s’ha fet marxa de torxes a Sabadell, Vilafranca, Barcelona, Hospitalet i Igualada, mostrant la consolidació d’aquest tipus d’actes, i la determinació que es té per a recordar, any rere any, que hi ha persones que no poden estar entre nosaltres perquè romanen segrestades en presons catalanes, espanyoles, franceses i aquest any també Irlandeses.

A Terrassa seguim celebrant que després de molts anys, ja no tenim presos i preses polítiques de la ciutat, i no oblidem tot el que comporta. Per això, volem fer una forta abraçada a les familiars, amigues, companyes i grups de suport a les preses, que quotidianament han de lluitar per obtenir diners per pagar les defenses dels judicis farsa; lluitar amb els milers de quilòmetres generats per les polítiques de dispersió (i amb la major probabilitat de tenir accidents de trànsit i la gran despesa econòmica que tot això comporta).Recordem les persones que han de lluitar amb les restriccions en les visites, pertinences i la correspondència, abús emparat pel règim FIES i DERT (declarats il•legals segons la sentència dela Secció5 del Tribunal Suprem, pel magistrat Peces Morate el 11.09.2003). Recordem les que han de lluitar per sobreviure als records de les detencions, a vegades sota la llei antiterrorista (incomunicació, tortures, pèrdua de drets fonamentals, etc), i els records del dia a dia en el sistema penitenciari no absent en les cartes i locutoris; les que han de lluitar per aconseguir una bona assistència mèdica de confiança o un règim especial segons la salut del pres o presa. Lluitar en definitiva contra uns estats opressors que no només castiguen a la dissidència amb presó, sinó que també segueixen reprimint a les persones empresonades i castiga al seu entorn.

Per aquest motiu seguirem convocant des de SAT concentracions, xerrades i actes de tot tipus, per recordar i donar suport a totes aquelles persones que per motius polítics es troben preses, i que a més, segueixen lluitant des de dins. La més gran de les abraçades és per a ells i elles.

LOLA, MARINA, JORDI, ROGER I RODRIGO US VOLEM A CASA!!!

ON HI HA LLUITA HI HA REPRESSIÓ!

ON HI HA REPRESSIÓ HI HA SOLIDARITAT!

+info:

Marina, Lola i Jordi a rescat.wordpress.com

Roger a www.lockedup.cat

Rodrigo a 4f.noblezabaturra.org

SOLIDARITAT ANTIREPRESSIVA DE TERRASSA

Gema Rodríguez, condemnada a 15 anys més de presó

2011-12-19T15:56:00.000+01:00

15 anys més de presó i prohibició de tornar a casa seva i a Vigo a Gemma Rodríguez, presa política dels GRAPO.

Font: PRES.O.S. web del S.R.I.

Pedro Álvarez: 19 años de corrupción judicial

2011-12-19T15:35:00.000+01:00

Manifestación a su paso por la calle Pelayo | FOTO: Jose Eizaguirre-DateCuenta

Ayer culminó la campaña 19 años sin Pedro que empezó el 11 de septiembre y que desde entonces ha convocado una decena de actos. Cuatrocientas personas volvieron a reivindicar una vez más el asesinato de Pedro Álvarez a manos de un policía en l’Hospitalet, esta vez haciendo hincapié en la complicidad de la justicia en el encubrimiento de este tipo de casos, que no son aislados como ya viene demostrando la plataforma desde que se creó en 1992.

La manifestación, que comenzó en la Plaza Universitat de Barcelona y terminó en la Plaza Sant Jaume, fue como siempre vigilada por un amplio dispositivo policial constantemente abucheado por los manifestantes debido a la desproporción de medios empleados en una manifestación completamente pacífica. Durante la misma se gritaron consignas que recordaron también casos de abuso policial como el acometido a Jonathan Carrillo, asesinado por las agresiones recibidas de cuatro policías locales en Terrassa o a Patricia Heras, que acabó suicidándose por no seguir soportando la presión judicial de la que nunca fue culpable. Como ya se ha demostrado, estos casos nunca han sido nuevos: el padre de Pedro Álvarez recopiló en tan sólo un mes quince casos de abuso policial publicados en prensa oficial.

En su discurso final Juan José Álvarez hizo alusión a las presiones que sigue teniendo la plataforma, sólo un ejemplo de lo que la sociedad catalana va a tener que soportar en los próximos años, enmarcada en un sistema que aumenta la infraestructura policial, pero recorta todas las demás; un sistema que justifica el desalojo violento de cientos de personas que reivindican sus derechos en la Plaza Catalunya para instalar después una pista de hielo con ánimo de lucro.

Diversos medios alternativos y locales cubrieron la noticia, que estuvo activamente comentada en redes sociales como Facebook o Twitter, una red en la que se publicaron cientos de tweets acompañados por hashtags como #19AnysSensePedro, #JusticiaXPedro o #AbusoDePoder. La plataforma denuncia que pocos medios globales recogen últimamente este tipo de noticias, patrocinados como están por las multinacionales y el mismo estado, a pesar de ser una de las reivindicaciones completamente vivas más antiguas de toda Europa.

Juan José Álvarez y toda la familia y amigos/as de Pedro agradecen ampliamente la participación a todas las personas que se han implicado alguna vez en el caso y en especial a todos los artistas, periodistas, fotógrafos/as, colectivos, sindicatos y personas anónimas que siguen día a día comprometidos con el caso de Pedro Álvarez y con todos los casos de abuso de poder en España y advierte que la lucha no sólo no parará sino que cada año irá a más.

Familia de Jonathan Carrillo en la manifestación | FOTO: Jose Eizaguirre-DateCuenta

El padre de Pedro Álvarez intenta en vano que los mossos entreguen el comunicado | FOTO: Bárbara Boyero

Los manifestantes encendieron velas al final de la manifestación | FOTO: Bárbara Boyero

Las velas recordaron a Pedro y la complicidad de las administraciones | FOTO: Héctor Flores-DateCuenta

_________________________________
Más prensa:
L’Hospitalet al dia 15/12/2011
Manifestación 19 años- Reportaje gráfico de la fotoperiodista freelance Bárbara B.
Rueda de prensa 19 años (Sants Tv)
19 años sin mi vida (DateCuenta)
19 años de impunidad para el asesino de Pedro Álvarez (La Directa)
19 anys sense Pedro Àlvarez (Okupem les Ones)

PLATAFORMA PEDRO ALVAREZ

Quinze estudiants ferides i tres detingudes per les càrregues dels Mossos a l'acte del 20è aniversari de la Universitat de Girona

2011-12-17T18:50:00.001+01:00

Fortíssima tensió, i de nou càrregues, en un acte institucional del president de la Generalitat de Catalunya. Aquest cop, en motiu de la celebració del vintè aniversari de la Universitat de Girona, el president Mas ha participat dels actes de celebració d'aquesta onomàstica. L'acte oficial, que era programat per a les dotze del migdia, a l'Aula Magna del Claustre de la Facultat de Lletres de la UdG, mitja hora abans ha estat precedit per una protesta d'estudiants i d'altres membres de la comunitat universitària, entre els que hi havia professorat i personal d'administració i serveis. La concentració tenia com a objectiu protestar per les retallades en matèria d'ensenyament que el govern de la Generalitat està implementant. Les manifestants han denunciat que “tant els representants de la universitat com els governants vulguin celebrar una data així, en mig d'un clima de retallades socials com el que s'està visquent actualment”. Els voltants del campus i l'edifici de la Facultat de Lletres es trobaven fortament custodiats pels antiavalots dels Mossos d'Esquadra, provinents, en gran part, de la caserna central de la Brigada Mòbil a Sabadell.

Tensions i empentes als cordons

Des d'un primer moment hi ha hagut moments de tensió a l'exterior de l'edifici, davant del cordó policial que impedia l'accés de les persones a l'interior del recinte universitari. Ja en aquest instant el agents han fet ús de la força en diversos moments. Els moments més durs s'han viscut al pati interior de l'edifici, on fins a una quinzena de persones han quedat ferides en major o menor consideració i posteriorment ateses per quatre ambulàncies que s'han desplaçat fins el recinte.

Cinc retingudes, tres d'elles finalment detingudes

Poc després de les dues del migdia s'han viscut nous moments d'extrema tensió, amb contundents càrregues que han acabat amb un mínim de 5 persones detingudes o retingudes. S'ha fet una concentració a les portes de la comissaria dels Mossos de Girona per a exigir l'alliberament de les estudiants. Un testimoni ha assenyalat que una o dues de les persones detingudes han quedat en llibertat abans d'ingressar a la comissaria de Girona, i que per tant només haurien estat retingudes. La resta, tres persones, sí que han estat tancades als calabossos del cos policial a la capital de l'Onyar. Han pogut sortir en llibertat poc abans de les vuit del vespre, enmig de l'ovació de la gent concentrada. Amb les seves primeres paraules han explicat que durant la detenció i el trasllat han patit agressions per part dels agents.

Posicionaments de rebuig

La CUP de Girona i el SEPC ja han emès comunicats on denuncien la invasió policial del campus, la brutalitat i desproporció utilitzada pels agents i les detencions. A més, davant la gravetat dels fets succeïts avui a la Universitat de Girona, la Plataforma UdG ha convocat una concentració de denúncia dilluns 19 de desembre a les 12h davant el Rectorat de la UdG, que serà seguida d'una assemblea extraordinària.

Font: Setmanari Directa

COMUNICAT MARXA DE TORXES 2011, Per Nadal Les Volem a Casa!

2011-12-16T23:19:00.001+01:00

Altre cop Nadal, temps de falses esperances i falsa felicitat, amb les seves llumetes i les seves cançonetes comercials pretenen fer-nos oblidar les misèries i les injustícies d’un sistema polític i econòmic salvatge i destructiu. Temps de pau, joia i alegria, de retrobaments i bones intencions, en resum, temps d’hipocresies i falsedats…. I la veritat és que en el fo …ns res no ha canviat, o si, però a pitjor, a les presons de l’Estat espanyol i francès les nostres companyes preses segueixen patint les mateixes restriccions i la mateixa repressió que pateixen la resta de l’any, per a elles no hi ha esperances que valguin, ni felicitat embolicada amb papers de colors, per a elles les parets segueixen reflectint el gris de la seva realitat, allunyades de la seva terra i de la seva gent, segrestades i dispersades.

Són ja deu anys de Marxes als Països Catalans i des de Rescat no ens cansarem de reivindicar i exigir el que ara per ara ja hauria de ser una realitat, i és que les nostres companyes tornin a casa lliures en una terra lliure. Ara més que mai aquesta reivindicació es torna exigència, ara més que mai la seva injustícia es fa més palesa i ara més que mai cal demostra’ls-hi que no estan soles ni ho estaran mai mentre duri el segrest, el xantatge i la venjança a la que es veuen sotmeses.

Fem que la nostra força i solidaritat travessin els murs de les seves presons, fem que amb les nostres torxes els arribi la llum de la veritable esperança, que sentin la nostra escalfor, el nostre compromís.

Fem de la seva lluita la nostra i no oblidem que encara tot està per fer i tot és possible…

LLIBERTAT PRESES POLÍTIQUES CATALANES!!!

LLIBERTAT LOLA, MARINA I JORDI!!!

ARA MÉS QUE MAI, LA LLUITA CONTINUA!!!

Rescat, col.lectiu de suport a presos i preses polítiques catalanes

26è Aniversari de la mort de Quim Sànchez

2011-12-16T23:13:00.001+01:00

Joaquim Sánchez i Nuñez va néixer a l’Hospitalet (Baix Llobregat) l’any 1963, fill de pares extremenys emigrats a Catalunya. Va viure des de petit al Prat del Llobregat, on estudià el batxillerat.

Des de l’edat dels 15 anys que estava vinculat a organitzacions revolucionàries, havent participat activament a les mobilitzacions que tenien per escenari les Rambles barcelonines els darrers anys 70 i primers 80.

Els estudis de català a l’institut del Prat (quan encara no parlava la nostra llengua) foren decisius en la seva evolució posterior cap a l’independentisme, que considerava element fonamental de la lluita de classes en una nació oprimida.

L’any 1983, amb motiu del centenari de Karl Marx, participà en una marxa internacional de joves marxistes que recorregué diversos països europeus. Fou propulsor de l’assemblea d’aturats del Prat, i participà en algunes de les seves tancades. Treballà algun temps a la Llibreria Xarxa, de la mateixa població, coneguda pel seu caire independentista.

Fou detingut per la policia el novembre del 1983, juntament amb dues persones més, mentre enganxaven cartells antirepressius dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). També havia participat sovint en activitats ecologistes i antinuclears.

Durant l'any 1984 realitzà el programa “L'Hora de la terra" a l'emissora local Ràdio Mediterrània. Fou, durant un temps, militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i pertanyia, des de la seva fundació, al Moviment de Defensa de la Terra (MDT), havent estat el màxim impulsor de l’assemblea local del Prat del Llobregat, a la qual representà durant algun temps a la Coordinadora dels CSPC.

Quan el cridaren a incorporar-se a fer el servei militar espanyol es declarà objector polític. A principis de 1985 es desvinculà de tota activitat pública i abandonà el Prat i el Baix Llobregat.

El dia 16 de desembre de 1985 moria a causa de l’explosió d’un artefacte al carrer Aldana de l'Eixample/Poble Sec de Barcelona. Terra Lliure donava a conèixer la seva militància a l’organització armada el mateix dia de la seva mort.

Font: http://www.llibertat.cat/

Deu tristos tòpics

2011-12-16T00:05:00.000+01:00

DAVID FERNÀNDEZ

La Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura edita un treball sobre els mites falsos, socialment estesos, que envolten el món silenciat de les presons.

Cridant a la reflexió col·lectiva, la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura (CPT) acaba d’editar el fulletó "Falsedats i desconeixement de la realitat de la presó", on es desmitifiquen els tòpics més típics sobre una realitat opaca i desconeguda per la majoria social.

1. “Les presons són plenes d’assassins i violadors”
El 75% no han mort ni lesionat mai ningú. La majoria (65%) està empresonada per delictes contra la propietat, l’ordre socioeconòmic i la salut pública, que remeten a un context originari de fortes desigualtats socials i 1,3 milions de pobres. Les presons estan plenes –sobretot– de persones pobres.

2. “Com que els delictes augmenten, és normal que augmenti la població reclusa”
La taxa de criminalitat –delictes i faltes per cada 1.000 habitants– no ha fet més que davallar: del 52,1% el 2002 al 45,8% el 2010, mentre la població presa passava de 7.416 (2003) a 10.741 (2010). És a dir, menys delictes… i més preses.

3. “Entren per una porta i surten per una altra”
La mitjana diu que les preses entren per la porta dels jutjats i triguen 2.726 dies a sortir de la presó: set anys i quatre mesos. Algunes sí que entren i surten… per la mateixa porta: Fèlix Millet, per exemple.

4. “Si són a la presó, deu ser per algun motiu”
Una de cada cinc persones preses ho és en règim preventiu, és a dir, sense haver estat condemnada. En tots els casos, els càstigs s’han endurit per als delictes comuns, mentre els èxits contra la delinqüència d’alta volada i les màfies organitzades són ben minsos.

5. “Es viu millor dins de la presó que no pas fora”
Quan es banalitza la rutina carcerària, s’obvia que el 25% de les preses té problemes de salut mental i que un 10% està infectat pel VIH. L’enduriment penal multiplica la desesperació: a Catalunya, cada dos mesos, se suïcida una presa.

6. “Les presons semblen hotels”
Els nivells de massificació són estructurals i cronificats. Tot i que la llei estableix una cel•la per persona, la taxa espanyola d’amuntegament és del 173% sobre la capacitat real. A Catalunya, la taxa s’acostaria al 120%. A la Model, s’han arribat a comptabilitzar sis persones per cel·la.

7. “Els trasllats són molt correctes”
No és pas l’opinió derivada del testimoni directe de les persones preses, que precisament denuncien les condicions dels trasllats. Sovinteja la definició comuna –animalitzada– que són tractades com bestiar, durant conduccions que freturen de mínimes condicions higièniques i de seguretat.

8. “Estan preses i, a sobre, cobren per treballar”
El TC ha interpretat –tot i que la llei sosté el contrari– que les persones privades de llibertat no han de cobrar necessàriament o poden tenir retribucions minses; vaja, que poden ser explotades. Hi ha salaris ínfims que no arriben als 170 euros al mes.

9. “Estem a l’avantguarda de la UE en presons”
L’absència de mitjans és aclaparadora. Una funcionària per cada 70 preses, una psicòloga/treballadora social per cada 300. A Catalunya, hi ha jutges i jutgesses de vigilància penitenciària que tenen 2.000 persones sota el seu control, una situació ingovernable. A l’avantguarda, això sí, del nombre més elevat de recluses i del sistema penal més dur.

10. “Les preses que surten de permís posen en perill la nostra mainada”
La majoria de les persones expreses no reincideixen. El primer semestre de 2011, el 99,9% de les sortides programades no van suposar cap trencament del retorn. En el cas dels permisos, el 97% va tornar. L’any passat, només es va registrar una fuga i va ser en un centre obert.

11. “A les presons, ja no és tortura, és un fet del passat”
Entre 2005 i 2009, a l’Estat espanyol, la CPT ha tingut coneixement de 382 denúncies per maltractaments, en un context carcerari procliu a la impunitat. És simptomàtic el testimoni del capellà de Brians, que fa anys va descobrir un grup de funcionaris apallissant un pres amb pals de fusta, o el cas del motí de Quatre Camins, en què 26 presos van denunciar tortures, que van restar impunes.

La CPT, finalment, reflexiona sobre la necessitat de revertir la tendència repressiva, reduir els costos humans i econòmics i reorientar els ingents recursos destinats a l’empresonament de la pobresa per adreçar-los a polítiques socials sòlides i inclusives.

Font: Setmanari Directa